El bloc de Josep

Si m’haguessis fet néixer gra de blat,

que seria senzill d’arribar a ser una espiga!

Llucar, créixer, florir, en l’aire assolellat,

entre olivers, en una terra antiga.

 

Si m’haguessis fet néixer raig de llum,

d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,

m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:

el meu destí fóra una recta eterna.

 

Però m’has creat home, fecund, fort.

Has obert un camí a la meva mesura,

i a cada instant he de buscar l’estel del nord

en la nit nostra, viva, però obscura.

 

Tinc por -tinc confiança. Servitud

no hi hauria més dura que la de l’home lliure

si, tant més fatigat com més s’hagués perdut,

pogués perdre el repòs del teu somriure.

 

(Màrius Torres)